Restes de "naufragi"
Tot sovint quan passejo per la sorra de la platja i hi descobreixo les restes de ceràmica, que es confonen amb la sorra, em ve el mateix pensament.
Quines mans hauran pastat aquest fang? ...de quina peça, o de quina pared han format part?
Em ve a la ment pensar, que potser estaven en un gran mosaic o en un paviment fantàstic...o simplement és la resta de la teula d'una casa, ...de ves a saber quina època.
De cop, hi veig aturat el temps, la història, la seva i la dels homes que la van crear i m'imagino tot un mon.
M'atreuen aquest retalls del temps! i me'ls miro embadalida, com si fossin la millor joia i el millor tresor.
M'agrada anar a la platja d'Empúries i evidentment allà n'hi ha per tot arreu. De moltes mides diferents, per la seva forma, m'atreveixo a suggerir-li orígens i possibles ussos.
Aquest estiu he anat a diferents platges i en totes elles aquests trossos de ceràmiques estaven escampades entre la sorra, acariciades i moldejades pel mar, i...no me n'he pogut estar, n'he agafat algunes mostres.
Em volta pel cap deixar-hi una nova empremta del temps, la meva. Per formar part de la seva història.
La història dels homes i de les dones. De totes les èpoques, de ves a saber quan. Atrapada en un trosset de fang que algú va pastar en el seu obrador, per donar-li forma.
A partir d'aquell moment, la "vida" d'aquella peça es torna autònoma i en el cas d'aquest trencalls, continua compartint-la ara amb les roques, ara sota el mar amb els peixos, ara amb les gavines.
He fet que alguns trossets hagin tornat a un taller de ceràmica, el meu.
Hi aplicaré esmalts, ...no sé encara quin camí començaré amb ells.
De ben segur, el seu camí serà més llarg que el meu.
Hauré format part de la seva història i espero que puguin tornar a la platja, amb la sorra. Entre les roques, les petxines.... els peixos. Brillant amb la llum del sol, estremint-se sota el cel fred d'una nit sense lluna.
Compartint el pas del temps amb la resta de la sorra i retalls de ceràmiques que bateguen a les platges del mon.
Tornant, com a restes d'aquest nou "naufragi".
Quines mans hauran pastat aquest fang? ...de quina peça, o de quina pared han format part?
Em ve a la ment pensar, que potser estaven en un gran mosaic o en un paviment fantàstic...o simplement és la resta de la teula d'una casa, ...de ves a saber quina època.
De cop, hi veig aturat el temps, la història, la seva i la dels homes que la van crear i m'imagino tot un mon.
M'atreuen aquest retalls del temps! i me'ls miro embadalida, com si fossin la millor joia i el millor tresor.
M'agrada anar a la platja d'Empúries i evidentment allà n'hi ha per tot arreu. De moltes mides diferents, per la seva forma, m'atreveixo a suggerir-li orígens i possibles ussos.
Aquest estiu he anat a diferents platges i en totes elles aquests trossos de ceràmiques estaven escampades entre la sorra, acariciades i moldejades pel mar, i...no me n'he pogut estar, n'he agafat algunes mostres.
Em volta pel cap deixar-hi una nova empremta del temps, la meva. Per formar part de la seva història.
La història dels homes i de les dones. De totes les èpoques, de ves a saber quan. Atrapada en un trosset de fang que algú va pastar en el seu obrador, per donar-li forma.
A partir d'aquell moment, la "vida" d'aquella peça es torna autònoma i en el cas d'aquest trencalls, continua compartint-la ara amb les roques, ara sota el mar amb els peixos, ara amb les gavines.
He fet que alguns trossets hagin tornat a un taller de ceràmica, el meu.
Hi aplicaré esmalts, ...no sé encara quin camí començaré amb ells.
De ben segur, el seu camí serà més llarg que el meu.
Hauré format part de la seva història i espero que puguin tornar a la platja, amb la sorra. Entre les roques, les petxines.... els peixos. Brillant amb la llum del sol, estremint-se sota el cel fred d'una nit sense lluna.
Compartint el pas del temps amb la resta de la sorra i retalls de ceràmiques que bateguen a les platges del mon.
Tornant, com a restes d'aquest nou "naufragi".
Comentaris