La recerca d'un estil propi
Els primers passos sempre són molt difícils.
No es tracta només de fer peces de ceràmica i prou, cal anar més enllà i buscar un camí propi, una línia teva, la que et condueixi i connecti amb el teu interior.
Copiar mai no és un bon camí. Aquest l'has de trobar dins teu, d'això que se'n diu inspiració i que penso que no és res més que la conclusió i síntesi del que t'emociona i necessites expressar.
Una escultura, una forma, una olor pot evocar-te un sentiment i aquest una necessitat de comunicar-lo, a través de la teva obra.
Resseguir els carrers, aturar-te observant una façana modernista, emocionar-te davant d'un gerro en una exposició...és el que et porta a trobar el fil, que et portarà a crear el teu propi segell.
Sempre he fugit de copiar a ningú, però és evident que, fàcilment la teva obra pugui assemblar-se, en alguna cosa o recordar l'esperit d'un altre artista.
La recerca va ser més fàcil del que m'esperava, tot va començar amb un gerro al que anomeno "Gerro Mare". En ell vaig iniciar un camí, que poc a poc m'ha portat fins a les meves obres més actuals.
Aquesta és una peça que pot recordar una ceràmica més ètnica, però que alhora evoca el modernisme.
 |
| Gerro Mare |
Vaig tenir aquest gerro construït ben bé durant 2 anys al garaig, no tenia el forn necessari per poder-lo coure i em desesperava pensar que seria molt difícil per mi aconseguir-lo.
Està construït amb xurros de fang refractari d'alta i decorat embrutant-lo amb òxids, terres de color seques i amb incrustacions de fang, amb formes orgàniques.
A partir d'ell infinitats de formes sorgiren, entre les meves mans. Em divertia fent caragolins de fang que anava enganxant amb els altres, formant com brodats que penjaven de les peces.
 |
| Peces abans d'enfornar |
Algunes d'aquestes formes es convertien en nanses divertides i jugava amb gerros, plateres, recipients en forma de fonts, soperes de tres nanses, capses, etc...
Una gran diversitat de formes i cada una me'n evocava una de nova. Em divertia i em perdia en els seus caragolins.
He de dir que d'aquestes peces, en vaig fer la primera exposició, a la sala municipal de la Pobla de Claramunt.
 |
| Gerro Sirena |
Va ser emocionant!...tota la família es va moure amb mi, ajudant-me, donant-me ànims, vibrant amb mi.
Per sort i no és massa habitual la sala comptava amb peanyes per ceràmica i era una sala polivalent, pensada tan per penjar quadres a la pared, com per obra més escultòrica.
Això és d'agrair molt, ja que els que fem escultura o ceràmica, tenim la dificultat afegida de tenir que fer-nos peanyes i transportar-les juntament amb l'obra.
És esgotador, però o ho fas així, o no pots exposar en gaire bé enlloc.
En tot cas, vaig tenir sort i se li ha d'agrair als responsables de l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt, d'aquell moment.
Muntar una exposició, requereix d'una gran paciència i de poca mandra. Si convé s'han de moure les
peces, tantes vegades com si necessari. Fins a aconseguir la distribució perfecte, en l'espai a exposar.
 | |
|
En aquesta exposició hi havia també murals pintats de ceràmica
Va tenir un gran èxit i la majoria de les obres que hi vaig exposar, estan penjades a la pestanya d'aquest blog on diu "Pobla de Claramunt". http://ceramicamercepla.blogspot.com/p/imatges.html
Recordo que sempre que m'imaginava la meva primera exposició, no us enganyaré que com en un somni, tenia molt clar que les peces que hi havia de tenir havien de ser de qualitat.
Crec que ho vaig aconseguir.
Comentaris