Art Beijing 2013
Fira d'Art Beijing 2013
La Galeria Aragón 232 de Barcelona participa en la Fira d'Art Beijing 2013.
En aquesta fira s'hi podran veure 4 de les meves peces.
Participar en fires internacionals és molt important per ajudar a donar a conèixer les obres dels artistes,.
Em fa molta il·lusió saber que algunes de les meves escultures han viatjat tan lluny per a donar-se a conèixer.
Per un artista el moment de la creació és molt important, imprescindible.
Per damunt de tot un artista, amb la seva creació, de forma conscient o inconscient el que fa és comunicar els seus sentiments, les seves emocions.
Compartir el treball realitzar entre el silenci del taller, sempre és una experiència.
Potser angoixosa, fins i tot complexa.
Es barregen sentiments de timidesa, amb la necessitat de mostrar i saber les emocions que transmeten.
En el meu cas, és evident que la necessitat de creació és personal i íntima.
En cap dels meus pensaments hi ha la preocupació d'agradar o no. De trobar la lloança fàcil.
Alhora la lloança és agraïda.
Quan l'obra està acabada sento una necessitat de recollir les emocions que desperten. Sentir que aquelles escultures, tan personals, dialoguen amb els espectadors que les observen.
Viure l'experiència de la participació de les teves peces en esdeveniments tan llunyans, em crea una sensació molt estranya, insòlita per a mi!
M'agradaria poder mirar per entre les obertures de les meves peces, els ulls que les miraran.
Escoltar, amagada en els plecs de les seves formes escairades, les paraules.
Espero amb inquietud les fotografies on podré veure les imatges de les meves escultures, en les que formaran part d'un paisatge d'art, en un País tan llunyà.
En aquesta fira s'hi podran veure 4 de les meves peces.
Participar en fires internacionals és molt important per ajudar a donar a conèixer les obres dels artistes,.
Em fa molta il·lusió saber que algunes de les meves escultures han viatjat tan lluny per a donar-se a conèixer.
Per un artista el moment de la creació és molt important, imprescindible.
Per damunt de tot un artista, amb la seva creació, de forma conscient o inconscient el que fa és comunicar els seus sentiments, les seves emocions.
Compartir el treball realitzar entre el silenci del taller, sempre és una experiència.
Potser angoixosa, fins i tot complexa.
Es barregen sentiments de timidesa, amb la necessitat de mostrar i saber les emocions que transmeten.
En el meu cas, és evident que la necessitat de creació és personal i íntima.
En cap dels meus pensaments hi ha la preocupació d'agradar o no. De trobar la lloança fàcil.
Alhora la lloança és agraïda.
Quan l'obra està acabada sento una necessitat de recollir les emocions que desperten. Sentir que aquelles escultures, tan personals, dialoguen amb els espectadors que les observen.
Viure l'experiència de la participació de les teves peces en esdeveniments tan llunyans, em crea una sensació molt estranya, insòlita per a mi!
M'agradaria poder mirar per entre les obertures de les meves peces, els ulls que les miraran.
Escoltar, amagada en els plecs de les seves formes escairades, les paraules.
Espero amb inquietud les fotografies on podré veure les imatges de les meves escultures, en les que formaran part d'un paisatge d'art, en un País tan llunyà.
________________________________________________________________________
Comentaris