Un camí per recorrer

Quan un artista decideix emprendre un camí artístic, mai no sap cap a on el portarà.

El camí és el mateix fil de la vida que et guia i t' empeny.

Tu tossudament, insisteixes en triar una drecera que et porti ràpidament a trobar el que busques, però si el

que vols ho vos amb rigor, amb seriositat.

Si et prens la teva tasca amb el respecte que es mereix, inicies un munt de recorreguts a través de les

teves peces, que et porten al límit i sempre busques quelcom més.

En l'art no et pots conformar a fer allò que et satisfà i prou, cal aprofundir i anar més enllà.

Més enllà de la forma recent creada, cada obra t'obre una nova perspectiva i entrar-hi forma part del fil

vital de l'artista.

Si el trenques, si el negues, tot s'acaba. Ja no hi ha inspiració, ni creació. Cal deixar-te portar i entrar a

totes les portes que s'obrin a la teva ment.

Una de les primeres peces creatives que vaig fer va ser una peça amb

forma d'ou que en una de les seves parts s'obria per deixar-hi entreveure

un ull, mirant cap a l'exterior.

Uns quants anys més tard, en vaig 

fer una altre que simbolitzava un

ou que, unes mans des de

l'interior el trencaven,

suposadament per poder sortir-ne

de l'interior.

                                               

                                                                                                            Poc després una ma amb un ou ballant damunt el dit index,


va formar part de la meva obra, juntament amb un Pam i Pipa, q

consistia en dues mans que el feien davant del perfil d'un nas i una boca.

No em vaig donar compte que tenia sentit veure-hi una cronologia, ara estic convençuda que inconscientment la feien!

L'obra  parla de l'interior més íntim del seu autor, a vegades sense ni tan sols adonar-se'n, ni poder-ho evitar.

Cada peça és un tros de la nostra vida, les diferents peces, una a una poden perdre sentit si el qui la

contempla no coneix aquest camí.

Les obres acaben tenint entitat pròpia i quan surten del taller emprenen el seu propi camí.

Sempre m'ha costat molt despendrem de les meves peces!

Formen part del meu JO més profund, però alhora les peces no estan completament acabades, fins que

algú les "adopta" i es comunica amb elles.

De moment, el que puc dir és que em queda molt camí encara per recórrer!

Tot en la vida és efimer, cal viure-la amb honestedat, però amb la passió de pensar que cada minut s'ha d'aprofitar com si fos el darrer.