L'Escola Massana

Als 29 anys vaig tenir l'oportunitat d'entrar a estudiar a l'Escola Massana, on vaig fer dos cursos de matrícula especial.

Va ser una gran experiència!

Allà hi vaig descobrir la Ceràmica, amb majúscules, on hi vaig tenir molt bones professores.

La disciplina i el rigor en el criteri, abans de donar una peça per acabada. Els esmalts i la formulació, amb tota la seva complicació.

El torn que tan m'atreia! ...i que requereix tanta paciència i voluntat.

Tot un mon que vaig descobrir i que m'hauria agradat poder descobrir abans.

Però, com sempre dic, les coses són com són i no com a un li agradaria que fossin.

Realment vaig descobrir l'Escola Massana, més tard del que m'hauria agradat, però la vaig poder viure, en tinc un bon record i hi vaig aprendre força.

Un cop al taller he investigat molt en formulació dels esmalts. Durant un temps m'hi vaig dedicar molt!

pastilles i més pastilles de color.

Ara hi afegia Carbonat de Magnesi, després hi treia el Carbonat de Bari...més endavant substituïa la Pedra Pomez, per Nefelina Sienita....

Un mon apassionant i molt important, si el que vols fer és ceràmica, jo tenia molt clar que aquest és el medi que més s'adapta a la meva manera de ser.

Tocar el fang, modelar una peça, acaronar-la fins a donar-li la forma buscada...és un goig!

El sentit del tacte s'aguditza apreciant gruixos i descobrint que les millors eines són les teves mans.

En aquella època va ser que em vaig quedar embarassada del meu primer fill, una combinació de sentiments creatius. Em creixien les peces als dits, i el meu fill el sentia créixer dins meu...una sensació inoblidable i tendre.

El meu taller estava a Sant Andreu i em vaig comprar el torn, que encara utilitzo!

30 anys i tot a les meves mans, temps de somiar i viure!

Però amb un nen petit , treballar i vivint fora de Barcelona....es feia tot difícil...complicat...

Malgrat tot el fang...el fang,... fer i crear...Fantàstic!