El Taller i la tècnica

Recordo una vegada, en que li feien una entrevista a una ceramista amb renom, en que al ser preguntada per la dificultat de muntar un taller de ceràmica, va respondre més o menys:
¨...si ets filla d'un ceramista i a casa ja hi ha un taller no tens cap problema...¨
Em vaig quedar garratibada....no hi ha camí, a no ser que tinguis una família activa en el món de la ceràmica!
En aquell moment em vaig sulfurar molt, quina resposta!
No va indicar cap camí, cap solució!
Certament, tenia una gran part de raó. Però no podia ser que només donés aquesta resposta com a sortida, en un País en el que la ceràmica forma part del seu ADN cultural i artístic, en el que els referents mundials són Picasso, Gaudí, Miró...i que tots ells ens han deixat grans obres ceràmiques admirades en tot el mon.
S'ha de sumar a les dificultats tècniques de la matèria, a la complicació actual per la valoració econòmica a l'esforç que requereix fer una bona obra ceràmica, el poder arribar a tenir un espai per a destinar-lo a taller.
Sense voler minoritzar les dificultats d'altres tècniques artístiques, el sols magatzematge de l'obra amb la seva fragilitat i volum, dificulta molt el que algun artista vulgui triar aquesta tècnica com el seu mitjà d'expressió.
I per altra banda, la ceràmica no està prou valorada, malgrat sigui una tècnica tan complerta , que et permet des de pintar, fins a fer objectes, artesania i grans escultures  (sense res a envejar a altres tècniques), crec que no està valorada artísticament com es mereix.

De fet on em trobo més a gust, es creant formes escultòriques, que m'obren un camí inacabable.
Un camí del que aniré parlant poc a poc en el meu blog i que explica la meva obra.

Imagineu per un moment, agafeu una peça escultòrica que pugueu tenir a casa vostra, tanqueu els ulls i analitzeu-la.

Si és de ferro o bronze sentireu la seva fredor, no transmet la calidesa que us pot transmetre una escultura feta de ceràmica. Si és de pedra no serà tan freda com ho pugui ser el ferro, però no serà com l'escultura ceràmica. Certament la talla en fusta també és molt càlida, però cromàticament parlant, està més limitada.
Parlem del color! Quina varietat de colors podeu trobar en una escultura metàl·lica? o en una de pedra?
Quina infinitat de colors ens ha donat la ceràmica?

Evidentment no vull desmereixen en cap cas l'escultura feta en els altres materials i tècniques, no descarto que un dia els pugui utilitzar. La forma m'interessa, m'agrada veure com un tros de matèria sigui quina sigui, s'acaba convertint en una forma plena de força.
Simplement explico per què he triat la ceràmica com a principal tècnica artística i la reivindico com a tècnica de gran expressió artística.
Tinc la sensació que no s'està tractant amb prou justícia aquest valor, insisteixo també en el seu caire cultural a Catalunya.
Animo doncs, a tots aquells que heu tingut el ¨valor¨ de llegir-me fins aquí i teniu inquietuds artístiques, a probar de crear una peça a partir d'un tros de fang i deixeu que els vostres dits connectin amb els sentits més íntims, deixant que es passegin per el vostre cor i transmetin a la peça els sentiments que aflorin.
Tingueu una bona aventura!