Xamot, el taller i la Roser.

Evocar aquella època m'omple de joia.

Tanco els ulls i respiro l'àire, cercant l'olor del taller, quin plaer!

M'imagino de nou, baixant els dos esglaons que separaven el carreró del seu Paradís, un paradís fet de fang i pau, que omplia aquell espai petit.

Petit, però prou gran per encabir tots els nostres somnis.

Barbotina, fang i esmalts,...fustes curulles de peces maldestres fetes pels alumnes, però plenes d'il.lussió.

La Roser sempre trobava solucions als nostres petits projectes i, mentre el seu home músic i mestre, ens oferia les melodies que ens acariciaven en el transistor.

Tota una filosofia de vida, potser romàntica, però per ells possible.

Vaig aprendre a estimar encara més el fang i a respectar les seves normes!

Amb el fang tot el que puguis imaginar que vols fer, ho pots fer...respectant les seves normes.

Quadres, gerros, escultures, objectes diversos i expressius. Pots jugar a ¨fer¨tot el que vulguis, sense oblidar la tècnica i les necessitats del fang.

Comentaris

Roser Segura Riera ha dit…
Gràcies Mercè, jo també penso que és un recó meravellós, tu ja saps que pots venir sempre que vulguis.
És una satisfacció contarte com a alumna. T'estimo

Entrades populars