De com va començar tot

Un dia la meva germana va arribar a casa meva amb uns pals de moldejar, un paquet de fang i un llibre, on hi havia mostres de quines coses es podien fer amb fang.
Recordo que, ràpidament amb sorpresa i interès, vaig trobar una tarda en la que em vaig tancar a la meva habitació i sense adonar-me del temps que passava, anava descobrint que entre les meves mans naixien les primeres figures.
De seguida em vaig adonar que hi havia una comunicació àgil amb aquella matèria i jo, poc a poc anava robant temps als meus dies, per endinsar-me en el que per a mi ha acabat essent molt més que un joc.
Petits objectes sense possibilitat de courel's, sense més ambició que la de conèixer els nostres límits.
Diversió, joc, sensacions i emocions que anaven creant en mi la necessitat imperiossa de lligar-me per sempre més a aquest llenguatge fascinant.
Jugant i jugant a crear formes, he descobert que aquesta matèria tan humil, és la matèria més agraïda que hi ha.
Amb ella tot és possible,....sempre que respectis les seves regles del joc i aprenguis a estimar-la.



La ceràmica, tot un mon per descobrir.

Comentaris

Entrades populars