El dring del fang cuit
Al Taller Xamot, del carrer Ripollès, amb la Roser va ser al primer lloc on vaig poder escoltar el dring del fang acabat de coure.
Veritablement, l'obertura d'un forn de ceràmica, en acabar la cuita, és el moment més màgic.
Quan descobreixes les peces acabades, la seva transformació amb l'efecte del foc.
Les peces acariciades per la flama del foc, van prenent consistència i els colors aplicats es caramel.litzen fins arribar a la temperatura òptima per l'esmalt.
També és el moment de la frustració quan alguna de les peces que més esperaves ha sofert una transformació inesperada i no ha donat el resultat buscat, després de tot l'esforç i la paciència.
I aprens a recomençar, cada cop que això passa, aprenent en cada errada.
Amb sorpresa a vegades amb resultats diferents, però fantàstics.
Recordo que el taller per mi era un espai que m'evocava una gran tranquil.litat i poc a poc prenia consciència que anar-hi només de 10 a 12 cada dissabte, se'm convertia en totalment insuficient.
La música clàssica ens acompanyava, des d'un transistor vell i observava amb curiositat aquella família diferent i encantadora.
I amb el somriure de la Roser emmarcant els matins, iniciava cada dissabte els diferents cursos que m'anaven impartint.
El primer curset de torn el vaig fer amb ella i també el meu primer curset d'esmalts.
Recordo que amb tantes preguntes com li feia sobre els diferents components dels colors i els perquès de la seva resposta amb el foc, la Roser se'm va quedar mirant i amb el seu somriure em va dir: ¨Mercè em sembla que tu voldràs fer-me la competència.
Em va estranyar la seva reflexió, però realment amb el temps les seves paraules han anat prenent sentit.
Veritablement, l'obertura d'un forn de ceràmica, en acabar la cuita, és el moment més màgic.
Quan descobreixes les peces acabades, la seva transformació amb l'efecte del foc.
Les peces acariciades per la flama del foc, van prenent consistència i els colors aplicats es caramel.litzen fins arribar a la temperatura òptima per l'esmalt.
També és el moment de la frustració quan alguna de les peces que més esperaves ha sofert una transformació inesperada i no ha donat el resultat buscat, després de tot l'esforç i la paciència.
I aprens a recomençar, cada cop que això passa, aprenent en cada errada.
Amb sorpresa a vegades amb resultats diferents, però fantàstics.
Recordo que el taller per mi era un espai que m'evocava una gran tranquil.litat i poc a poc prenia consciència que anar-hi només de 10 a 12 cada dissabte, se'm convertia en totalment insuficient.
La música clàssica ens acompanyava, des d'un transistor vell i observava amb curiositat aquella família diferent i encantadora.
I amb el somriure de la Roser emmarcant els matins, iniciava cada dissabte els diferents cursos que m'anaven impartint.
El primer curset de torn el vaig fer amb ella i també el meu primer curset d'esmalts.
Recordo que amb tantes preguntes com li feia sobre els diferents components dels colors i els perquès de la seva resposta amb el foc, la Roser se'm va quedar mirant i amb el seu somriure em va dir: ¨Mercè em sembla que tu voldràs fer-me la competència.
Em va estranyar la seva reflexió, però realment amb el temps les seves paraules han anat prenent sentit.
Comentaris