"Atrapats i  Atrapats en el desencontre"

Una obra que sempre és i serà actual, que reflecteix les nostres emocions, quan davant del que ens passa a la vida, quedem atrapats en una realitat, de la que no sabem escapar-nos-en.

--------

ATRAPAT

Feia sol? No l'he sabut veure
Mon esguard estava absort
 al fosc racó del meu pensar.

Atrapat en mi, tot era negre 

Quin horitzó tan desolador.

Darrere el vidre l'ocell refilava, 
omplint amb la seva cançó l'aire.

Quin silenci per a mi.

Tenia l'ànima distreta dibuixant teranyines  
 d'ombres negres a la cambra.

Quin esglai tanta foscor.

Mercè Pla 

 


Presons transparents que ens impedeixen ser conscients que estem en una presó de vidre, en un pensament pertorbador que ens impedeix avançar. 



A voltes iniciem acalorades discussions amb aquells que pensen diferent de nosaltres, que tenen una visió diferent de la perspectiva de futur. Independentment de la motivació i de la raó, que acostuma a no tenir-la ningú, insistim i persistim en una discussió eterna que ens atrapa, sense possibilitat d'arribar enlloc.





 

Aquesta obra les vaig crear l'any 2014. 
Ha estat exposada en diverses fires d'art i exposicions, finalment va "marxar" cap a E.E.U.U. l'any 2016.
Realitzada a partir de la tècnica del torn i modelades. Buides per dins.
Amb gres xamotat blanc i acabat amb esmalt al foc a 1.245º.
Encaixats dins la capsa de vidre. 


____________________________________________________________________________________

Comentaris

Publicacions populars