Portes a l'Interior
Passejant per la meva obra, m'he quedat asseguda a dalt d'un gerro.
Amb els ulls mirant a Ítaca i els peus a la terra, el meu cor de fang dibuixava noves formes en el pensament.
Observant, des de gran alçada, l'estol de les meves peces en el paisatge del passat, esculpeixen en l'aire les arestes i els cims ceràmics del futur, immobilitzats pel foc.
He estat aturada molt de temps en aquesta atalaia tan personal, cercant el camí, que m'ha de dur a noves formes.
I en aquesta recerca, on tots els camins em porten noves aventures, els meus ulls s'han aturat en una peça concreta: "Interiors".
"Interiors" m'obre no una finestra, si no una porta, convidant-me molt dolçament a entrar-hi. Per a descobrir el mon que feia temps que estava cercant.
Amb els ulls mirant a Ítaca i els peus a la terra, el meu cor de fang dibuixava noves formes en el pensament.
Observant, des de gran alçada, l'estol de les meves peces en el paisatge del passat, esculpeixen en l'aire les arestes i els cims ceràmics del futur, immobilitzats pel foc.
He estat aturada molt de temps en aquesta atalaia tan personal, cercant el camí, que m'ha de dur a noves formes.
I en aquesta recerca, on tots els camins em porten noves aventures, els meus ulls s'han aturat en una peça concreta: "Interiors".
"Interiors" m'obre no una finestra, si no una porta, convidant-me molt dolçament a entrar-hi. Per a descobrir el mon que feia temps que estava cercant.
Per fi doncs, he decidit abandonar la meva atalaia damunt el gerro i retornar al camp, a llaurar al fang les noves peces.
Centrada en aquests "Interiors" que tan dolçament em conviden a entrar dins seu, i que m'ajudaran a materialitzar el meu sentir vital.
En aquesta connexió entre el meu íntim esser i la intimitat de l'univers, a través de la terra.
Comentaris