Noves formes

Sempre m'ha agradat buscar noves formes, dins la pròpia ceràmica.

Muntanya

Muntanya, composada per cinc peces i que es pot tenir completament tancada, completa o bé (com m'agrada tenir a mi) amb les peces lleugerament separades, insinuant la continuació de la silueta en la següent forma.

Durant un llarg temps vaig treballar sobretot, la tècnica dels xurros i les formes més arrodonides, però va arribar un moment, que em venia de gust treballar amb altres tècniques.

Les planxes a mi m'atreuen, em donen joc i m'ajuden en la meva tasca, en la que convino la tècnica i la improvització.

Aquests dos gerros van ser els primers objectes amb els que, de forma creativa, vaig incorporar a la meva obra anterior.

M'obria tot un mon divers i divertit, en el que hi vaig entrar de ple i a partir del qual, he aconseguit una obra de la que n'estic molt satisfeta.

Partint sempre d'una forma preconcebuda, aprofito els retalls de fang, que em suggereixen les diferents formes que en surten.

Cada un d'ells m'ofereix unes oportunitats, jo acabo triant aquells retalls, que em sembla donarà millor els resultats buscats.

L'atzar, el saber-ne treure tot el seu suc, et dona les oportunitats quan tens la ment lliure.

Sense cenyir-se més enllà de l'imprescindible a una idea preconcebuda.

Aquesta per a mi, és una constant que valoro molt.

Certament al iniciar una peça, sé on vull arribar amb ella, però si no deixés que l'atzar et porti per camins inesperats, estaria perdent oportunitats fantàstiques d'anar més lluny.

Joc de Forces

En aquest moment és quan vaig decidir continuar buscant noves formes, més enllà de les de contingut més objectual.

Joc de forces i Nexe són les primeres peces que, a partir de la tècnica de les planxes d'una forma més conceptual.

De fet una i l'altre es complementen. Una semblen dos cossos, que una mica més amunt del seu centre s'uneixen, o en una lluita aturada en la ceràmica s'uneixen per a formar una sola peça.

En canvi l'altre, Nexe també són dos cossos que queden units en una mena d'abraçada, en una mena de petó.

La primera dona una sensació d'obert, la segona es tanca en sí mateixa, creant aquest buit, al seu bell centre.

Nexe

Sorgeixen exclussivament a partir de la recerca, que inicio a traves d'un pensament més escultòric, però respectant fins al final la tècnica ceràmica.

Fins i tot, m'atreviria a dir, posant al límit les posibilitats del fang, que en la transformació ceràmica, permet aquesta tècnica.

El pes del fang, les deformacions dins el forn, l'assecatge...són moments difícils, que poden acabar amb una obra.

Buscar recursos per "burlar¨ totes aquestes dificultats i aconseguir formes "impossibles", ha estat jugar a fer "Ceràming", com en dic jo!

Que en realitat és el que acaba agafant el protagonisme.

Arbre

No fa gaire he escoltat que algú diu que, per fer el que et satisfa, has d'estimar el que fas.

Només així s'aconsegueix continuar enamorat del què fas.

És a partir d'aquestes dues obres que, jugant un cop més en els encaixos iniciats anteriorment, amb les incrustacions de fang i amb els murals.

Però en aquest moment com en un gran trencaclosques.

Buscant en les formes, creant famílies de peces.

A vegades composades per dues peces, altres per tres o per cinc, com la Muntanya.

En aquestes composicions, m'agrada posar en rellevància, el fet que totes juntes formen una obra, amb la seva forma i amb la seva personalitat.


Però que cada una d'elles per separat, pot tenir la seva independència, la seva vida pròpia.

Moltes d'aquestes composicions estan conformades per tres peces.

El número tres sempre m'ha agradat. Primer, és sanàs i això m'atreu.

Composició en tres

El tres crea incògnita, incomoda. L'u és un mateix, el protagonista. Tot està centrat en un únic cos.

El dos, és el que tot hom espera, el que és habitual i previsible.

El tres, trenca normes, és l'esperit. El que dubta i busca més enllà.

Composició de 3 finestres

El que no es conforma amb el que és habitual i normal. 

Li agrada l'atzar i sap que és diferent, però atreu i crea inquietud.

Entre aquestes peces Piràmide,  s'erigeix com un gran cos.

Majestuós, tancant dins seu els misteris de l'àire que durant molt temps formarà part del seu interior.

Piràmide, una obra complerta en sí mateixa.

Piràmide

Certament, sembla més un ziggurat que una piràmide, però aquest és el nom que li vaig donar i és el que a mi m'agrada.

Aquesta obra, composada per tres elements, que s'encaixen a la perfecció i que en aquest cas, no tenen sentit si no s'ensamblen per a formar un tot majestuós!

Piràmide desmuntada