Finestres a l'Interior, recerca
 |
| Piràmide 63x44x38 |
Les peces han anat creixent amb formes escultòriques, m'he divertit creant cossos ceràmics que s'han transformat en les meves mans.
|
De fet la "Piràmide" conjuga a la perfecció el que havia cercat fins aleshores: la forma escultòrica, sense davant i darrera.
El camí m'ha anat portar a buscar formes més lleugeres a la mirada de l'espectador.
Obres que donin sensació de lleugeresa, ocupant el mateix espai físic, però alhora que no tinguin una presència tan "totèmica".
 |
| Nus 63x34x32 |
En aquesta recerca he estat treballant duran molt de temps, la primera peça que en va sorgir fou: "Nus".
En ella hi perseguia un altre objectiu, crear la necessitat de mirar dins la peça, cercant quelcom que, de fet, tot hom sap que no hi ha.
Aquesta necessitat, en la ceràmica, es convina perfectament amb el desig de tocar-la, abraçar-la.
De fet poder resseguir les seves formes acariciant-la, sentint la seva calidesa a través del color.
Sensacions totes elles, que per mi, diferencien la ceràmica d'altres tècniques i que l'enriqueixen de forma substancial.
Però encara he continuat cercant formes més lleugeres, que s'elevin en l'espai, que evoquin la seva majestuositat.
Tot i ser peces que per el seu tamany podrien estar ubicades en el
moble d'una sala de mida habitual, les seves formes suggereixen
majestuositat.
Podrien créixer perfectament, ocupant un espai públic.
Tres Peus, és una d'aquestes peces, amb la base petita, creix
eixamplant-se i elevant-se en l'espai.
De forma paral·lela, en el treball del taller en va aparèixer una de nova: "Principi"
En quant va sortir del forn, va ser "exiliada" del meu taller durant un llarg període de temps, li retreia que no hagués quedat exactament com jo volia.
Però com un fill, o un esser que t'estimes, l'acabés valorant pel que és, no pel que tu volíes que fos.
I en aquest recorregut aprens a estimar-lo encara més.
Amb colors poc atractius, es mostrava amb la seva pell rugosa, gairebé simulant el rovell d'un ferro malmès per la humitat.
Però hi havia alguna cosa en aquella peça, que em cridava l'atenció.
Després d'una llarga temporada al porxo de casa meva, un dia la vaig dipositar en el banc de l'entrada, recollint-la del terra, havia aconseguit cridar-me l'atenció.
Cada dia me la mirava, a vegades de reüll, fins que es va acabar l'exili i la vaig posar damunt el moble del menjador.
Per què me la mirava i me la mirava, em preguntava.
De cop volia travesar-la amb els ulls, veure-hi a través d'ella, poder mirar el seu interior.
La resposta la vaig trobar en "Finestra", a partir d'aquí es va centrar el meu treball en cercar les "Finestres a l'Interior", que ha donat nom a l'exposició de la sala de l'Associació de Ceramistes de Catalunya.
Aquesta peça és summament estreta sobre una base de poc més d'uns 15x3 cm, apareix travesada per la llum que entra a través de la seva Finestra, creant una perspectiva que suggereix profunditat.
En totes aquestes obres, hi confluïen la voluntat de provocar en l'espectador aquesta mirada a l'interior, tan important en tots nosaltres.
A través de formes que es perceben majestuoses, amb bases molt petites.
Creixent en l'espai, esculpint-lo amb la ceràmica.
"Dues Finestres" aconsegueix molt bé aquest objectiu.
Sobre una base en forma de ziga-zaga, creix expandint-se en l'espai a banda i banda, amb alerons ceràmics que es presenten en l'aire.
Obrint finestres a cada costat, penetrant en la peça pels dos costats, construint una perspectiva que la suggereix profunda.
"Tensió", culmina aquesta voluntat amb una base super petita d'on neixen dos braços que s'eleven, sostenen-se en l'aire i obrint-se en l'espai, quedant suspesos en front l'un de l'altre.
Amb la dificultat tècnica que significa aquesta construcció, per la ceràmica.
La resposta la vaig trobar en "Finestra", a partir d'aquí es va centrar el meu treball en cercar les "Finestres a l'Interior", que ha donat nom a l'exposició de la sala de l'Associació de Ceramistes de Catalunya.
Aquesta peça és summament estreta sobre una base de poc més d'uns 15x3 cm, apareix travesada per la llum que entra a través de la seva Finestra, creant una perspectiva que suggereix profunditat.
En totes aquestes obres, hi confluïen la voluntat de provocar en l'espectador aquesta mirada a l'interior, tan important en tots nosaltres.
A través de formes que es perceben majestuoses, amb bases molt petites.
Creixent en l'espai, esculpint-lo amb la ceràmica.
 |
| Dues Finestres 64x43x24 |
"Dues Finestres" aconsegueix molt bé aquest objectiu.
Sobre una base en forma de ziga-zaga, creix expandint-se en l'espai a banda i banda, amb alerons ceràmics que es presenten en l'aire.
Obrint finestres a cada costat, penetrant en la peça pels dos costats, construint una perspectiva que la suggereix profunda.
"Tensió", culmina aquesta voluntat amb una base super petita d'on neixen dos braços que s'eleven, sostenen-se en l'aire i obrint-se en l'espai, quedant suspesos en front l'un de l'altre.
Amb la dificultat tècnica que significa aquesta construcció, per la ceràmica.
 |
| Tensió 60x37x16 |
 |
| Tensió, vista des de dalt |
 |
| Interiors |
|
 |
| Equilibri |
 |
| Racons |
 |
| 2 Peus |
 |
| Tres Finestres |
 |
| Blaus |
Entre mig hi ha moltes altres peces, que han acabat conformant aquest recorregut de recerca i que es mereixen ser mostrades en aquesta pàgina.
L'obra continua, el pensament i la necessitat d'expressar-lo a través de la creació perdura i el camí no s'atura.
Encara queda molt per dir, fer i compartir.
Comentaris