Cal trencar les presons.
"Crit Per la Llibertat"
Crit per la llibertat, no preten ser una obra amable.
És com una plantofada a la galta que ens sacseja.
Per això se'ns fa difícil aguantar-li la mirada i restar-ne indiferent.
Ens parla de nosaltres, de les nostres presons, ens fa sentir tot el dolor que intuïm i ens empresona. Un dolor que no només és el nostre.
Un dolor extens, compartit, que sentim inevitable, del que creiem no en podem fugir.
Però quan prenem consciència, trobem el camí de la llibertat, una llibertat que no és gratuïta, de la que en som únics responsables i ens fa créixer.
Aleshores el crit sorgeix del més profund de la nostra ànima, i trenca els barrots més infranquejables.
"Crit per la Llibertat"
Crit, com llampec daurat.
Nascut a la cova fosca de la ignomínia.
Esberlarà els forjats de la presó,
quan a punta del dia, la raó
vingui a tocar la porta.
Mercè Pla
Fotografia Enric Climent-Identitat Creativa |
Comentaris