El sentit de la meva obra
Camins de Terra
És veritat, la meva obra està en una evolució constant.
Però reivindico cada una de les meves creacions com a necessàries, per a aquest creixement artístic.
En les mirades superficials cap a la meva obra, hi ha qui hi troba moltes diferències i per a mi totes estan relacionades entre elles.
Sí és clar, són diferents. Però totes estan connectades.
Des del meu primer gerro nascut amb ànima d'art, fins a les meves ànimes trasbalsades de sentiments, hi ha el fil conductor del seu recorregut.
Totes elles han vibrat entre els meus dits, nascudes dels meus somnis, percebudes en la profunditat del meu ésser.
Seguint un camí invisible que les uneix.
La meva visió de la forma, de l'estètica, de la bellesa està immersa en l'escultura que, acariciada entre els dits, apareixen materialitzant el meu pensament, el sentir més íntim.
I és que, us he de confessar, me les estimo totes!
Cada una ha mantingut una relació amb mi imborrable.
Com us ho podria dir...són trossets de la meva vida. Sumats tots ells, em porten a un resultat de bellesa que sempre estarà amb mi.
El perquè de l'art, el perquè de la necessitat de crear, no el conec.
Però quan he estat lluny del fang, de la seva olor, de la seva plasticitat, he plorat la seva absència.
Ho necessito com l'aire que respiro, com l'amor que fa vibrar, com l'aliment de l'ànima, que mai m'ha de faltar.
Sóc romàntica, em diuen, en la meva manera de sentir el que faig.
No ho sé, no m'interessen aquests judicis tan fàcils.
Els gerros em van portar a les formes orgàniques i aquestes a l'abstracció pura.
L'abstracció a les finestres que m'inquirien pels seus interiors, i en els interiors hi vaig trobar els sentiments que ens costa expressar en paraules.
Aquells sentiments que socialment no ens atrevim a compartir, però que ens queden tancats en l'ànima i que cal que surtin.
Només surten, quan sabem que hi són i cal fer net, per poder sentir la llibertat.
La llibertat només sorgeix, quan l'ànima està neta i té el coneixement de les coses. I així poder triar aquelles que ens han de permetre continuar el nostre creixement personal.
Creant el futur, sentint el present com a forma de vida.
________________________________________________________________________
Però reivindico cada una de les meves creacions com a necessàries, per a aquest creixement artístic.
En les mirades superficials cap a la meva obra, hi ha qui hi troba moltes diferències i per a mi totes estan relacionades entre elles.
Sí és clar, són diferents. Però totes estan connectades.
Des del meu primer gerro nascut amb ànima d'art, fins a les meves ànimes trasbalsades de sentiments, hi ha el fil conductor del seu recorregut.
Totes elles han vibrat entre els meus dits, nascudes dels meus somnis, percebudes en la profunditat del meu ésser.
Seguint un camí invisible que les uneix.
La meva visió de la forma, de l'estètica, de la bellesa està immersa en l'escultura que, acariciada entre els dits, apareixen materialitzant el meu pensament, el sentir més íntim.
I és que, us he de confessar, me les estimo totes!
Cada una ha mantingut una relació amb mi imborrable.
Com us ho podria dir...són trossets de la meva vida. Sumats tots ells, em porten a un resultat de bellesa que sempre estarà amb mi.
El perquè de l'art, el perquè de la necessitat de crear, no el conec.
Però quan he estat lluny del fang, de la seva olor, de la seva plasticitat, he plorat la seva absència.
Ho necessito com l'aire que respiro, com l'amor que fa vibrar, com l'aliment de l'ànima, que mai m'ha de faltar.
Sóc romàntica, em diuen, en la meva manera de sentir el que faig.
No ho sé, no m'interessen aquests judicis tan fàcils.
Els gerros em van portar a les formes orgàniques i aquestes a l'abstracció pura.
Aquells sentiments que socialment no ens atrevim a compartir, però que ens queden tancats en l'ànima i que cal que surtin.
Només surten, quan sabem que hi són i cal fer net, per poder sentir la llibertat.
La llibertat només sorgeix, quan l'ànima està neta i té el coneixement de les coses. I així poder triar aquelles que ens han de permetre continuar el nostre creixement personal.
Creant el futur, sentint el present com a forma de vida.
________________________________________________________________________
Comentaris