Sentiments Empresonats - Jailed Feelings
Sentiments Empresonats
La pèrdua de la innocència sempre és un procés complex, i a tots ens arriba en moment o altre.
Durant la infància, voltats de les persones que més ens estimen i protegeixen, tenim la tendència a imaginar un món, que poc a poc i amb els anys, se'ns desfigura i esvaeix.
Primer apareix l'ànima revel que tot ho vol canviar, que tot ho intenta canviar
I certament ens n'adonem que, són molts els camins per descobrir que hi ha una cosa que no canvia mai, el veritable ser dels éssers humans.La vanitat, la cobdícia, la por; que ens acaben condicionant davant l'ésser emocional que busca l'amor i la pau.No sempre, però habitualment, hem d'aprendre a conviure amb la desaparició d'aquells que estimem i un crit de dolor i d'impotència s'esmuny dins nostre, fent-se amo i senyor per sempre.
Quan arriben les responsabilitats, les obligacions; descobrim les mentides, la maldat, la hipocresia, i de cop es trenquen tots els paràmetres i escenaris de futur que havíem imaginat.
Ja no portem el lliri a la ma, comencem a perdre la innocència i la decepció s'apodera del nostre cor.
Les nostres mancances, la por i els perjudicis ens ajuden a crear-nos presons. Són les nostres presons, només nosaltres les podem trencar. Les que hem fet i ens condicionen. No en sabem fugir, tot i que ho podríem fer, si ens n'alliberem.
I en la reconstrucció dels nous horitzons, ens hem d'enfrontar a nosaltres, als altres, a la veritat, a les múltiples veritats que conviuen. Convençudes totes, que no hi ha cap que sigui més certa que la seva.
I comencem a visualitzar una nova realitat, que mai havíem percebut abans i poc a poc els nostres propis perjudicis ens pesen per poder fer l'únic canvi possible, que pot ajudar a que tot un dia canvii.
El canvi que ha de sorgir dins nostre, que ens ha d'ajudar a poder sobreviure en aquest món tan estrany.
I al final del camí, ens trobem sovint que hem aprés a construir murs de protecció, murs que ens ajudin crear el nostre propi món, lluny de tot el mal, de la hipocresia, de la vanitat.
Un món íntim, nostre, però que alhora que ens protegeix, ens empresona.
________________________________________________________________________
Comentaris