Escultura Ceràmica...Un Principi! Amb Cos de terra, Cor d'escultura, Ànima de Dona
Finestres a l'Interior
Després de la primera cuita i banyada per l'esmalt que li hauria de donar personalitat, va iniciar el seu recorregut amb la il·lusió de despertar l'admiració i el somriure de qui l'havia creat, i amb tots els somnis per complir.
Va ser un matí, no recordo si feia sol o si els núvols cobrien el cel. Però el que no oblidaré mai d'aquell matí, és la frisança i inquietud que es respirava quan va arribar el moment d'obrir el forn.
Després d'un dia sencer ple d'adrenalina, tota una nit d'espera i amb les expectatives posades en ella va arribar el moment de la veritat.I com algunes altres vegades, la decepció i el rebuig..
Recordo que simplement la vaig mirar i el sentiment de decepció va recórrer tot el meu cos.
El seu resultat no és el que jo esperava i amb el rebuig del primer moment, vaig exiliar-la a fora del meu taller i de la casa.
Cada dia, cada dia del món que passava pel seu costat, procurava evitar veure-la.
Però ella, amb la seva presència em cridava i jo de reüll, la mirava.
Van passar dies i mesos, i aquell sentiment de rebuig s'anava convertint en una atracció estranya.
Sentia com des del racó buscava la meva atenció, i a mi em generava dubtes.
Una tarda la vaig entrar a casa, buscava un lloc on poder observar-la i trobar allò que em creava tanta inquietud.
Damunt del moble fosc del menjador, asseguda al sofà; de prop i de lluny, continuava cercant què em volia dir.
Fins que va arribar el moment de la descoberta.
Necessitava entrar dins seu, en aquest espai amagat que tots tenim dins.
Vaig descobrir que el que tan m'inquietava era aquella petita cambra que s'amaga dins de totes les peces.
Un espai fosc i ignorat per tots nosaltres, que amaga un glop d'àire.
Volia entrar en ell, descobrir-lo, fer-lo present.
Aquesta peça va ser el principi d'un camí molt llarg que encara no s'ha aturat. Ara la veig com una maternitat que porta a dins la vida i el futur.
Amb ella també vaig aprendre una altre cosa.
Com amb els fills i els amics, no sempre són com nosaltres ens havíem figurat que serien; però si som capaços de mirar-los bé sense perjudicis, acabem descobrint-hi els millors valors.
A estimar-los pel que són i no a despreciarlos per no ser com els havíem imaginat.
"Principi" té tants valors! Darrera el seu aspecte dur i aspre, s'hi amaga un cor molt gran.
Ara estimo la seva senzillesa, la seva franquesa. No vol ser res més que allò que és i m'ofereix una porta oberta a la imaginació i el futur.
________________________________________________________________________
Comentaris