CAMINS Bisbal Ceram 2012

Camins, és una exposició, que parteix de la meva darrera obra.

Aquestes peces, són el resultat d'un recorregut que bé de molt lluny.

Els camins són aquells trajectes que nosaltres mateixos dibuixem al llarg de la vida.

Hi ha molts camins que encara podem fer, que hem de fer. 

Alguns de gust, d'altres que no triarem.

Certament n'hi ha, que altres ja han recorregut abans. 

Quan hi passem, és molt possible, que hi descobrim valors que ningú havia percebut. 

Però aquelles sensacions, els tons i els colors que hi hagim vist, només nosaltres coneixerem.

Per tal que realment,sigui un camí per nosaltres, l'haurem d'haver transitat personalment.

Segurament haureu escoltat aquesta frase molt sovint: "Tot està fet, tot està inventat"

És una d'aquelles frases lapidàries que sempre m'han semblat, com a mínim, desafortunades.

I potser aquells que la repeteixen és així i en fan estandart de la seva pròpia vida.

De fet és un bon argument per no haver de pensar, crear, imaginar. Perquè fer-ho, si tot ja està inventat?

Però em pregunto, si ells han recorregut tots els camins, si veritablement els coneixen.

Crec que no!

Com podem conèixer l'olor d'un bosc després de la pluja, si mai ens hem atrevit a entrar-hi?

Podrem entendre, a aquell que ens ho expliqui, per haver-ho viscut en carn pròpia ?

De ben segur que, al caminar pel bosc, ens esgarraparan algunes branques, potser en sortirem amb alguna ferida.

Però aquest camí pel bosc ens haurà ajudat a créixer i, la nostra, serà una experiència única, intransferible.

Cada un de nosaltres tenim l'oportunitat de descobrir algun camí nou, una nova manera de veure les coses, de viure-les.

Amb noves percepcions, que ens ajudin a tots a anar una m ica més enllà en el nostre recorregut i que també, perquè no!?, ens ajudi com a col.lectiu.

Les peces que he presentat avui, en aquesta exposició que us presento, busquen parlar-vos d'aquests camins; suggereixen espais oberts que ens conviden a entrar-hi amb la mirada. 

Que en tot cas, volen ajudar a endinsar-nos en el nostre món interior.

Podem fer, entre les peces, viatges a través de la imaginació, volant sobre mars enfurismats.

Creuant els murs del conscient, per arribar a l'illa de la reflexió, de l'observació i que en ella ens hi puguem trobar.

Camins llargs, curts, entrecreuats, pedragosos, sinuosos. Tan semblants i tan diversos...